OJO con esto..............más vale prevenir que envenenar a toda la familia
Hay miles de familias que deben llegar a fin de mes como pueden… y hay productos que
se “manipulan e inventan ” para atraer clientela fácil. El *basa-pangasius*, es un *nuevo pescado asiático* que se puede
encontrar en varios supermercados (MERCADONA, SUPERSOL, EUROSKI, ALCAMPO
etc), en forma de filetes y a precio muy barato. El panga es un pescado de cultura intensiva/industrial en Vietnam, más
exactamente en el delta del río Mekong, y está invadiendo el mercado
debido a su precio. "Parece un filete hermoso, gordito y su precio es
muy económico". Esto es lo que hay que saber sobre el pangasius: el río Mekong es uno de
los ríos con *mayor contaminación del planeta*. Los basa-pangasius
están infectados con elevados niveles de venenos y bacterias (arsénico
de los residuos industriales, tóxicos y peligrosos subproductos, del
creciente sector industrial), metales contaminantes, fenoles
policlorados (PCB) o DDT y sus (DDTs), clorato, compuestos relacionados
(CHLs), hexaclorociloxano, isomeros (HCHs) y hexaclorobenceno (HCB).
No hay *nada natural* en los panga. Son alimentados con peces muertos,
restos de huesos y con una harina de América del Sur, mandioca y
residuos de soja y rano. Obviamente, este tipo de alimentación no
saludable no tiene nada que ver con la que tendría en un ambiente
natural. La diferencia está en que, con este tratamiento, crece cuatro
veces más rápido que si se alimentara en la naturaleza en condiciones
normales. El sistema alimentario descrito es lo más parecido a la alimentación de
las vacas locas (vacas que fueron alimentadas con vacas, ¿se acuerdan?). La alimentación de los pangas está completamente fuera de toda
reglamentación judicial.
Además los pangasius son inyectados con PEE. Algunos científicos
descubrieron que al inyectar a las hembras panga con las hormonas
femeninas derivados del deshidratado de orina de mujeres embarazadas, la
hembra pangasius produciría sus huevas muy rápidamente y en gran
cantidad, lo que no ocurriría en ambiente natural (una pangasius puede
así producir 500.000 huevas de una vez). Básicamente éstos son peces tratados con hormonas inyectables
(producidas por una empresa farmacéutica china), para acelerar su
proceso de crecimiento y reproducción. Al comprar basa-pangasius estamos colaborando con empresas gigantes,
especuladoras y sin escrúpulos, que no se preocupan de la salud y el
bienestar de los seres humanos. Este comercio está siendo aceptado por grandes empresas que venden
abiertamente al público, sabiendo que están vendiendo productos
contaminados. ¡Atención!! El panga está en los supermercados y lo venden bajo el
engañoso nombre de "FILETE DE BASA". ¡NO LO COMPRE NI LO CONSUMA!
Catalunya adquireixforamés de la meitatdelsalimentsque consumeixiperdbiodiversitata passosde gegant Les multinacionalssónlesprincipalsproveïdoresde lesadmisnistracionescatalanes, quegasten entre200i300 milions d'eurosanualsen compraalimentària Elsexpertsadvoquen perrecórrer alsagricultorslocals i alscircuitsde proximitatper millorar la qualitatde l'alimentació,evitar el tancamentd'explotacionsagràriesi generarnousllocs detreball.
El anhels independentistes d'alguns catalans
comencen per una cosa tan bàsica com l'alimentació. Avui per avui,
Catalunya és un territori dependent en matèria alimentària: produeix
només el 40 per cent dels productes que consumeix, compra fora més de la
meitat i perd biodiversitat a passos de gegant. Com a mostra, un botó:
fa un segle, l'horta catalana oferia 408 varietats de tomàquets;
actualment, només 70.
L'exemple
il·lustra el perquè VSF Justícia Alimentària Global ha iniciat Curt
circuit, una campanya que pretén concienciar a l'administració dels
beneficis de realitzar la compra pública en el mercat local. Les
administracions mouen a Catalunya entre 200 i 300 milions d'euros anuals
amb les seves compres per al sector educatiu (60 per cent), el sanitari
(30 per cent) i el penitenciari (10 per cent). Però la majoria
d'aquests diners va a parar a les arques de les multinacionals i no a la
butxaca dels petits i mitjans productors catalans, pràcticament
exclosos dels grans circuits de compra.
"El 75 per cent de la compra pública es fa a grans empreses de
càtering", assegura Javier Guzmán, president de VSF Justícia Alimentària
Global. "Un altre model alimentari és possible, viable i necessari",
prossegueix Guzmán, mirant cap a França, un país que presenta una venda
de proximitat del 20 per cent en regions com Rhône Alpes. A Catalunya,
no se supera el tres per cent.
El
nostre model alimentari remet a quilòmetres i quilòmetres de recorregut
abans que els aliments siguin consumits. El peix, el marisc, les fruites
i els llegums, per exemple, no viatgen menys de 5.000 quilòmetres abans
d'arribar a la taula. "Al marge que, entre el 40 i el 50 per cent del
que es produeix en el món no es consumeix, hi ha un gran empobriment de
la qualitat organolèptica dels aliments", denuncia Ramon Sentmartí,
especialista en el circuit curt i en alimentació de proximitat.
L'statu quo actual margina els productors locals, incapaços de competir
amb les grans empreses. I els condemna progressivament a la
desaparició: VSF xifra en unes 200.000 les explotacions agràries que
tanquen, mensualment, a Catalunya.
"En el sistema públic de contractació regna l'anarquia", assegura Ferran
Garcia, membre de VSF i autor de l'estudi 'Compra pública en sistemes
alimentaris locals'. "És necessària una ordenació, però no hi ha
voluntat política real que es tradueixi en accions reals", abunda.
Una altra dada il·lustra el paradigma imperant: dues multinacional, una
francesa (Serunión-Grup Elior) i una altra britànica (Eurest -Grup
Compass) es reparteixen pràcticament el pastís dels menús escolars de
90.000 alumnes catalans. Segons dades de VSF Justícia Alimentària
Global, l'empresa britànica controla, a més a més, el 25 per cent del
mercat que proveeix a les escoles bressol de Barcelona.
"Els consells comarcals contracten les empreses de càtering que volen,
no hi ha control sobre ells", assegura Laura Coll, vicepresidenta de la
Federació d'Associacions de Pares i Mares de Catalunya (FAPAC).
"Nosaltres no volem portar aquests serveis, però si el que els donen als
nostres fills és merda, sí que volem fer-ho perquè parlem de
desnutrició", prossegueix. Segons aquesta federació, són ja 10.000 les
famílies catalanes que no compten amb beques aquest curs i tenen
problemes d'alimentació.
Sentmartí
defineix l'actual model com el de les tres 'des': desconeixement,
desconfiança i descontrol. I advoca per convertir-lo en el de les tres
'ces': conegut, confiança i control, els avantatges de la proximitat.
"L'alimentació hauria de ser l'eix de la propera revolució", assenyala
aquest expert.
Segons estimacions de
VSF Justícia Alimentària Global, aquesta revolució alimentària podria, a
més a més, generar uns 100.000 llocs de treball en el sector agrícola
català, el doble dels actuals.
A la ràdio parlaven de LES MARQUES BLANQUES, he quedat esparverat.
Evidentment que les marques blanques son les més barates i econòmiques pel consumidor, si no fos així, no existirien, però aquest bon senyor(director d’una revista de consum) no ha dit per què ho eren i menys si això era una bona cosa pel sector primari del nostre país.
Si el consumidor només mira el preu, aviat no existiran productes del país.
Des de fa trenta cinc anys estic ficat dintre del sector, crec que coneix-ho una mica tot el que pertany a les vaques, a la llet i els seus derivats.
En primer lloc no vull discutir la qualitat de la llet i els làctics de marca blanca, ja que la llet dels seus envasos prové, es clar, de les mateixes centrals lleteres que els hi envasen(se’n diu fer “maquila”, no he trobat cap paraula adient en català) .
Només fer notar que no es bo intentar fer desaparèixer el sector primari, pensant que els aliments es poden produir en qualsevol lloc del món, transportar-los i elaborar-los (Produir, preparar, transformar, amb el treball, especialment amb successives operacions. Elaborar un producte químic, una substància alimentària.) ací i llestos.
Catalunya és el país d’Europa que ocupa el primer lloc en industria Agroalimentària en quan al volum de fabricació i vendes.
A “España” produïm uns 5.500.000.000 de litres de llet líquida a l’any . I en consumim uns 7.000.000.000, per tant ens cal importar-ne uns 1.500.000.000 litres, que venen principalment de França i Alemanya, ja que el mercat de distribució -comercialització i venda (grans superfícies)- es troba en mans franceses i alemanyes.
Quan hi ha abundànciade llet, els que posen el preu son: les centrals de distribució i les grans superfícies (Dia, El Corte Ingles, Eroski, Orangutan, ...). Ja que a les centrals lleteres els hi sobra llet (molta llet al mercat) les centrals de distribució i grans superfícies pacten preus a la baixa i per tan més econòmics que els de marca pròpia.
Imposen les marques blanques (les seves) que son més barates, ja que per fidelitzar clients les poden deixar a preu de cost o menys (dumping), doncs recuperaran el dèficit amb productes reclam (sovint innecessaris) i no pas amb productes bàsics i essencials en la dieta alimentaria diària.
Obliguen que les marques de les centrals lleteres (Llet NOSTRA, ATO, Pascual, Puleva, Danone, ...) siguin més cares, a més a més de practicar trampes comercials de marketing, com per exemple:
posar la seva llet, iogurt, formatge fresc, etc. a l'alçada de la ma i de la vista
posar la de la central lletera amagada al prestatge més alt o al de baix de tot, per que així el client no la pugui ni abastar ni visualitzar.
posar la seva en paquets de sis tetrabricks, més fàcilment transportables que no pas si els traiem del cartró i els posem un a un en la lleixa.
Quan n'hi ha mancançade llet, el preu l'imposa la central lletera.
Com que la producció de llet va escassejant degut a que:
En els països emergents dels Sud-est Asiàtic cada dia augmenten les classes amb possibilitats de menjar proteïnes làcties i càrnies com al països rics.
La producció mundial de llet en pols va disminuir dràsticament a causa de la sequera persistent dels països exportadors: Nova Zelanda i Austràlia, ambdós països remenen el 50% de tota la llet en pols del món. I el preu de la llet en pols és el que determina el preu de la llet líquida. (la que produïm nosaltres i no es pot transportar tal qual, ja que conté més del 87,5 % d’aigua, el preu del transport no es assumible i que la llet, per definició, és un aliment que té una durada de pocs dies o sigui amb data de caducitat)
La CEE ha estat subvencionant els estocs de llet en pols i mantega fins fa 4 anys, i va deixar de fer-ho, doncs dintre de la Política Agrària Comunitària (PAC) era una carga molt gran dintre dels pressupostos Comunitaris, ara doncs no hi ha estocs (reserves estratègiques, se’n diu d’això) i per tant no hi possibilitat de regular el preu de la llet en pols, ni de la mantega.
Així doncs, primer volen vendre la seva pròpia marca- la central lletera- i no volen envasar la seva pròpia llet, per tant d’igual qualitat, amb la marca blanca de la gran superfície, cosa que obliga a les marques blanques a igualar el preu de les centrals lleteres o bé son més cares o bé no n'hi ha.
Tot i així continuen amagant en els LLINEALS (prestatges o lleixes) les de les centrals lleteres.
El fet és que actualment les marques blanques estan escanyant a les centrals lleteres i aquestes s’han vist obligades a crear nous productes per sobreviure: els anomenats ALIMENTS FUNCIONALS (PUR MÀRQUETING per vendre més)
Els metges RECOMANEN (recepten) aliments FUNCIONALS ja que en els seus congressos els hi expliquen les excel·lències dels mateixos:
La llet amb omega-3 i omega-6. (no seria millor beure llet pasteuritzada i menjar un verat o unes sardines)
Llet enriquida amb Calç. (la llet sencera en porta 1,2 grams per litre, es que potser la treuen abans i desprès n’hi afegeixen d’altra, que potser no la podrà assimilar el budell prim)
Llet amb fibra. (tan difícil es menjar coses amb alt contingut en fibra?)
Productes que augmenten les defenses: Actimel. (un percentatge alt de malalties son psicosomàtiques, es curen amb aigua de Lurdes si hom hi creu)
Productes que acceleren el trànsit intestinal: Activia. (menys pastes i pastisseria industrial i més verdura, amanides i fruita sencera)
Llet vegetal: Natursoy. (de llet només en segreguen les glàndules mamaries dels mamífers, el demés pot ser suc: de xufla, d’ametlles o de soja.)
És evident que l’alimentació humana, en general, ha derivat cap a una alimentació:
1.dirigida,
2.envasada en plàstic,
3.amb una quantitat d’additius industrials (naturals i artificials) desesperant
4.sanitàriament quasi perfecta,
5.amb gustos prefabricats, que inciten al consum de la mateixa marca,
6.amb traçabilitat perfecta (o quasi )(dioxines?, pollastres?, oli?, etc.)
7.amb colorants naturals, però afegits
8.amb dates de caducitat llargues
9.amb continuïtat durant tot l’any
10.amb productes de tot el món, sense estacionalitat.
Cada dia veiem als restaurants dos plats (el segon sempre de carn, peix o be ous) i postres.
Hem perdut la famosa dieta mediterrània:
§esmorzar de rei,
§dinar de príncep,
§sopar de pobre.
Tot amb productes nostres i de temporada:
§cereals(pasta, arròs i pa),
§molta verdura,
§moltes amanides,
§llegums sense carn,
§poca carn (però diversa: porc, xai, vedella de tant en tant i pollastre de pagès els festius importants),
§una mica de peix,
§algun ou a la setmana,
§una mica de llet cada matí o vespre,
§o iogurt o formatge fresc o mató
§i de postres la fruita del temps i la grana.
Desprès hem de córrer al gimnàs o fer dietes d’aprimament i els metges ens tornen a receptar productes funcionals.
Article de Jaume Fàbrega La moda són els aliments "funcionals", que ens ho ha de guarir quasi bé tot.
ALIMENTACIÓ I PERVERSIÓ
Un dels llibres d'alimentació de més èxit és el titulat "Alimentos sanos, alimentos dañinos", del Readers Digest (hi ha aliments "danyins"). A qualsevol quiosc o llibreria hi trobareu un munt de llibres amb títols o continguts similars. Als aparadors n’hi ha un altres, que , més o menys, ve a dir ” i encara creieu que les medicines es compren a la farmàcia” i, naturalment, també tracta d’alimentació. El concepte que ara es maneja als mitjans sembla més aviat malaltís. Certs dietistes mediàtics fan el seu agost, reduint la cuina a una sinistra i perversa qüestió de suposats efectes per la salut: ho podem veure els caps de setmana a Catalunya Ràdio on al matí broden aquesta qüestió. Altrament, si teniu a mà qualsevol producte alimentari envasat als Estats Units, veureu que la part més visible-o molt visible- de l' etiquetat són les "Nutrition facts", o dades nutricionals, pràctica que ja comença a imposar-se aquí. Sembla que comprem una recepta, no una cosa de menjar. I sembla que el marcat s' ha convertit en una farmàcia. Tant aquest costum com l' obsessió per les dietes- aquesta nova forma de religió-, així com la moda de mirar els aliments des de la perspectiva de suposats efectes benèfics per la salut- el peix blau, l' oli, el vi o el te- són un reflex d' una tendència que està arribant aquí, la "medicalització" de l'alimentació. Una medicalització que, convertida en obessió, esdevé ortorèxia, la nova malaltia alimentària. Us imagineu un menú d' un restaurant que, en comptes de dir "Amanida a la catalana" o "Suquet de peix" hi posés "1 mil.lígram de riboflavina, indicis de colesterol ,10 mg de tocoferol, 1 mg de vitamina k1,100 mg de magnesi". De fet ja estem aquí. Ara, sense abandonar aquest camp, la indústria alimentària ha descobert la moda dels aliments “funcionals”: aquells als qual s’els afegeix alguna substància, suposadament beneficiosa per la salut: llet amb omega3, galetes amb fibra, sucs amb vitamines, begudes de te o qualsevol cosa amb tota mena de coses més o menys misterioses- “factor 3”, “factor h”, etc. Hem deixat de preguntar-nos una cosa elemental; una tomaca ha de ser bona, madura i a bon preu, i el fet que pugui tenir antioxidants o vitamines és, des del punt de vista del plaer alimentari, poc comprovable (en sabem les dosis) i irrellevant. I, de fet, és una cosa perversa, del fet que perverteix les arrels mateixes de la cuina i el gaudi de menjar.
Últimament han posat de moda la idea que cal prendre “aliments funcionals”, sovint es tracta d’una tàctica de marketing empresarial, ja que son més cars i el benefici empresarial és superior en tots els casos, ja que el valor afegit dels mateixos es elevat.
Malgrat que el terme "aliment funcional" sembli propi del nou mil·lenni, molts de nosaltres hem provat ja, potser sense saber-ho, aliments funcionals: llets enriquides, pro-biòtics, substàncies antioxidants...
Què són els aliments funcionals?
Són aliments als que s'ha afegit (o dels que s'ha eliminat) un o diversos ingredients, o aliments l'estructura química o biodisponibilitat de nutrients dels quals s'ha modificat, o d'una combinació d'aquests dos factors.
És a dir, són aliments modificats, amb la particularitat que algun dels seus components (sigui o no nutrient) afecta funcions vitals de l'organisme de manera específica i positiva.
Però els components dels aliments enriquits es troben també en els convencionals, per la qual cosa una persona que segueix una dieta equilibrada i manté hàbits de vida saludables no necessita consumir aliments funcionals, ja que ingereix tots els nutrients que necessita el seu organisme.
Seria convenient, això sí, que l'Administració legislés (encara no ho ha fet al nostre país) sobre els requisits exigibles als aliments funcionals, i que controlés el compliment del que prometen al consumidor en la seva publicitat.
Aliments funcionals i les seves repercussions sanitàries
Existeix la creença que els aliments funcionals "curen" malalties. Tanmateix, la propietat funcional està relacionada amb el paper metabòlic estructural o fisiològic sobre el creixement, desenvolupament, manteniment i altres funcions normals de l'organisme i no amb la capacitat de tractar una patologia.
Els aliments funcionals poden prevenir, però no curen.
Llets enriquides.
L'última generació la constitueixen les llets enriquides en calci, vitamines, àcids grassos omega-3, etc., que representen el 5% del consum total, un volum petit, però gens menyspreable si valorem la curta edat del producte.
Probiòtics.
Un probiòtic és un microorganisme viu que en ser ingerit en quantitats suficients exerceix un efecte positiu en la salut més enllà dels efectes nutricionals tradicionals. Sota el qualificatiu probiòtic s'engloben, a més dels microorganismes del iogurt (Lactobacillus acidóphilus bulgaricus), les últimes generacions de llets fermentades amb diversos bacteris (Bifidobacterium i Lactobacillus acidófilus i L. casei inmunitas). Mentre que els ja establerts "Bio" asseguren afavorir la regeneració de la flora intestinal pel seu aportament de bifidobacteris (bacteris que es troben de forma natural a l'intestí humà) i les noves llets fermentades amb lactobacils sostenen la seva capacitat d'estimular les defenses naturals de l'organisme, un bon nombre d'estudis clínics demostren que tots els bacteris làctics esmentats exerceixen accions saludables similars en l'organisme.
Prebiòtics.
Són substàncies que contenen els aliments que resisteixen la digestió a l'intestí prim i són susceptibles de ser fermentades per la flora bacteriana de l'intestí gruixut, amb un efecte favorable sobre aquesta i, indirectament, sobre l'organisme humà.
Entre els prebiòtics es troben diferents tipus de fibra: soluble, lignina i oligosacàrids no digeribles (per exemple, els FOS-fructooligosacàrids), que s'inclouen en productes com la llet, els iogurts, els flams i les margarines, entre d'altres. Aquests compostos són substrat dels bacteris que colonitzen l'intestí gruixut i originen àcid làctic i àcids grassos de cadena curta, metabòlits que estimulen el creixement dels bifidobacteris.
Diversos estudis suggereixen que la ingesta d'oligosacàrids no digeribles augmenta l'absorció de minerals, en particular del calci. Aquest descobriment obre una nova via en la prevenció de l'osteoporosi. Els FOS són presents en nombrosos aliments vegetals (porro, ceba, espàrrec, all, carxofes, tomàquets, llegums), la lignina es troba a la part llenyosa de vegetals (enciam, bleda) i als cereals integrals, i la fibra soluble en fruites, llegums...
Per això, s'ha de tenir en compte una varietat d'aliments com a part d'una dieta equilibrada.
Productes enriquits amb àcids grassos omega-3.
Els omega-3 són àcids grassos poliinsaturats que es troben naturalment en la dieta: àcid eicosapentanoic (EPA) i àcid docosahexanoic (DHA).
Des de fa ja pocs anys, concretament des del març de 1996, es comercialitzen els ous enriquits amb DHA. El DHA és un àcid gras que destaca per diverses propietats: manté l'equilibri dels greixos a la sang, impedeix l'agregació plaquetària, per la qual cosa incideix favorablement en cas de risc cardiovascular i, a més, es tracta d'un lípid fonamental per al desenvolupament i funcionament favorable del sistema nerviós central.
Aquest àcid gras s'ha d'aportar a través del consum de productes rics en aquest tipus de lípids, com el peix blau. Fa uns anys, s'utilitzava oli de peix com a complement del pinso de les gallines, a fi d'enriquir els ous en DHA, però presentava els seus inconvenients.
El producte podia adquirir sabor a peix i, a més, calia una sèrie de processos químics i de refinament que encarien notablement la producció. Tanmateix, una companyia dels Estats Units va ser la que va descobrir el tipus d'alga que té un alt contingut en DHA i, actualment, s'utilitza com a part del pinso de les gallines. Avui, conseqüència dels avenços tecnològics s'afegeixen aquests àcids grassos a galetes, margarines, productes lactis, patés de fetge de porc i salsitxes d'au, a més dels ous.
Però, com passa amb tots els aliments que tenen una quantitat superior de determinats nutrients, l'abús pot resultar perjudicial. De fet, l'excés de DHA en l'organisme pot provocar defectes en la coagulació de la sang.
Productes enriquits en fitosterols.
Els fitosterols són substàncies vegetals similars al colesterol humà. En aportar-los a la dieta, l'absorció de l'anomenat "mal colesterol" (LDL) a l'intestí es bloqueja. En aquestes propietats es basa una margarina, aprovada recentment com aliment funcional per part del Comitè Científic d'Alimentació Humana de la Unió Europea. Aquest aliment actua com un fàrmac hipolipemiant (capaç de reduir el colesterol), amb l'avantatge que la tolerància és bona i no comporta els trastorns d'altres fàrmacs amb un mecanisme d'acció similar, concretament, les resines. Amb el consum d'uns 20 grams diaris d'aquesta margarina, quantitat suficient per a dues llesques de pa, n'hi ha prou per obtenir reduccions de LDL d'entre el 10 i el 14%. Tanmateix, el consum de fitosterols es pot associar a determinats desequilibris, com ara una reducció important dels nivells de betacarotens o provitamina A i l'absorció deficient de les vitamines solubles en greix, A i K.
Una dieta variada compensa les disminucions, per la qual cosa no suposa cap risc. Això no obstant, convé controlar-ne la ingesta en persones amb necessitats nutritives elevades: infants i adolescents en període de creixement, embarassades i mares lactants i persones que pateixen alteracions a l'aparell digestiu (maldigestió i malabsorció), situacions que impedeixen un aprofitament correcte de certs nutrients dels aliments.
Productes enriquits amb substàncies antioxidants.
Existeix evidència científica que la ingesta habitual de substàncies amb activitat antioxidant es relaciona amb la disminució de la incidència de malalties cardiovasculars. Un dels principals mecanismes de producció d'aterosclerosi (estrenyiment del diàmetre de les artèries que dificulta el pas de la sang), origen de la majoria de malalties cardiovasculars, és l'oxidació d'una de les proteïnes que transporten colesterol per la sang (LDL).
Entre les substàncies antioxidants que redueixen aquest procés, hi ha les vitamines E (oli vegetal verge de primera pressió en fred, fruits secs, germen de blat) i C (cítrics, kiwi, pebrot, tomàquet), com també altres carotenoides com el licopè (tomàquet), el betacarotè (pastanaga, carbassa, mànec), el zenc (carns, peixos, ous) i el seleni (carns, peixos, ous, marisc principalment), els polifenols (vegetals en general) i els compostos ensofrats (verdures de la família de la col, cebes, alls...).
Així mateix, el mateix envelliment i processos degeneratius com cataractes o certs tumors es relacionen amb les reaccions d'oxidació en l'organisme, per la qual cosa les substàncies antioxidants tenen un efecte protector. Actualment són nombrosos els productes alimentaris, com sucs de fruita, begudes de llet i suc, entre d'altres, els que inclouen una o diverses substàncies antioxidants entre els seus ingredients a fi de pal·liar els processos orgànics oxidatius.
Això no obstant, s'ha de ser prudent amb les dosis a consumir, ja que existeixen diversos estudis realitzats amb substàncies que se sap que tenen un efecte beneficiós quan s'ingereixen com a part d'un aliment, com el betacarotè, però quan s'han administrat a voluntaris en estat pur, fora dels aliments, i amb altes dosis, deixen de ser antioxidants per ser prooxidants (efecte contrari).
Els fonaments científics per considerar funcionals diversos aliments són consistents, però cal preguntar-se si no és més raonable divulgar les propietats saludables ben demostrades de molts aliments, naturals o transformats, sense necessitat de crear una nova categoria, ambigüitats o al·legacions discutibles de promoció de productes que "s'afegeixin al que és funcional" sense arguments vàlids que ho justifiquin.
Actualment són necessàries més investigacions per a la comprovació científica de les propietats dels aliments funcionals, cal identificar els principis actius i validar la seguretat i, molt important, la dosi que s'ha d'utilitzar, establint-se marcadors analítics, assaigs clínics i demostració d'efectes bioquímics i fisiològics.
La part en cursiva pertany a un article de la revista "consumer d'Eroski
Ja som grandets i cal que decidim nosaltres si cal incloure’ls a la nostra dieta, de ben segur que si mengem una mica de TOT, cobrirem les nostres necessitats, sense carències.
Espanya ocupa el primer lloc entre els països europeus pel que es refereix al consum d'aigua en l'àmbit domèstic --llars, petits negocis i edificis públics--, amb una mitjana de 250 litres per persona i dia i, com a país mediterrani.
A més, és un dels països de l'UE que atreu més turistes, qui solen gastar més d'un 100% més d'aigua que els nacionals.
Aquestes dades formen part de l'informe que va difondre la setmana passada la Comissió Europea sobre el potencial d'estalvi d'aigua en diferents àmbits, però que també posa en relleu alguns patrons de consum, ja sigui en el turisme, l'agricultura, l'ús domèstic o la indústria.
En termes generals, situa la majoria d'Espanya en el grup de territoris europeus on es preveu "estrès d'aigua", provocat no per la sola existència de recursos hídrics, sinó per la seva relació amb la gestió dels mateixos que fan organismes públics, indústries, plantes d'energia o l'agricultura.
Així, sols la zona de Galícia tindrà un risc "baix" d'estrès, que serà "mitjà" a l'altiplà nord i "elevat" pràcticament en la resta del país.
Pel que respecta a l'ús domèstic de l'aigua, situa Espanya al capdavant del consum, que es distribueix un 70% a les llars, un 24% en petites empreses i serveis i un 6% en serveis públics.
L'informe assenyala que, en termes generals, aquest sector va ser el responsable en 2000 de la despesa del 24% de l'aigua, corresponent a 73,2 quilòmetres cúbics, el que mostra una "tendència negativa".
En el cas d'Espanya, assenyala que entre 1996 i 1999 les pèrdues d'aigua a la xarxa de distribució van créixer de 20 a 21,4%. 1 de cada 5 litres es perd.
El text proposa una sèrie de mesures amb què es podria estalviar el consum d'entre un 20 i un 50%, per exemple mitjançant canvis en els hàbits de la població, un ús més eficient de tecnologies i dispositius d'estalvi o ús de fonts alternatives d'aigua que incloguessin la seva reutilització quan sigui possible.
La veritat és que en algunes zones la població ha respost adequadament.
TURISME
El risc més gran que altres països que té Espanya a sofrir "estrès" per aigua s'incrementa tenint en compte la major afluència de turistes que, com la resta de països de la Mediterrània, registra.
L'estudi adverteix que els turistes no poden considerar-se com causa, encara que admet que els impactes sobre els recursos hídrics són "significatius" en algunes àrees.
Assenyala que Espanya es va situar el 2004 entre els sis països mediterranis dins de les 25 principals destinacions turístiques.
Adverteix que el consum d'aigua varia considerablement entre les temporades de més afluència, però també perquè la quantia del consum és diferent segons la manera de fer turisme.
En termes generals estima que "els turistes que visiten la Mediterrània consumeixen una mitjana d'entre 300 i 880 litres al dia", el que suposa "més del 100% que els residents locals".
Esmenta com un dels exemples les Illes Balears, on el consum d'aigua el juliol va ser el 1999 igual al 20% del que la població local va utilitzar en tot un any.
L'informe indica també que el consum depèn del tipus d'allotjament, de manera que la mitjana:
en un càmping és de 174 litres per persona i dia;
en un 'bedandbreakfast', de 281 litres,
i de 294 litres en un hotel.
En un hotel de més de tres estrelles, el consum als seus bars o cafeteries pot rondar els 35 litres per hoste, mentre que la despesa en locals nocturns o amb piscines pot arribar a 60 litres més per nit si es compara en llocs que no tenen piscina.
CAMPS DE GOLF
Mereixen un comentari especial el consum en els camps de golf, on creix "significativament".
De mitja, un camp d'entre 50 i 150 hectàrees consumeix entre 10. 000 y 15. 000 metres cúbics d'aigua, que correspon a la despesa anual en una ciutat d'uns 12. 000 habitants.
El text torna a citar dades de 2004 d'Espanya, per indicar que la demanda d'aigua en els camps de golf s'eleva a uns 125 milions de metres cúbics a l'any, una xifra que s'espera que creixi al voltant d'un 65% el 2015.(més de 200 milions de m3)
Les recomanacions per reduir el consum al sector turístic coincideixen amb les domèstiques --com a un major control en la despesa en vàters o dutxes-- o en l'agricultura, amb irrigació en jardins i camps de golf.
CAMP i INDÚSTRIA
Pel que respecta a l'agricultura, el consum també varia en funció de la necessitat dels països de regar o no segons el seu clima, per la qual cosa, una vegada més necessitarà més aigua que països del nord d'Europa. "Als països mediterranis el reg de terres suposa una gran part del consum total", diu i assenyala que a Espanya és del 68%.
Afirma que l'estalvi d'aigua en les activitats agrícoles pot esperar-se gràcies a les millores tecnològiques, canvis en les pràctiques agrícoles o ús de cultius més resistents a les sequeres. Afirma que el reg per degoteig és en general positiu i pot potenciar l'estalvi, encara que assenyala també exemples, com en València, on no van funcionar segons l'esperat(cosa rara ja que funciona be en climes molt més àrids com a Israel).
Quant a l'ús d'aigua en l'àmbit industrial, el document ressenya que aquest ha disminuït en els últims 30 anys al sector indústria, però ha augmentat en el de l'energia. Els majors consumidors industrials són a Finlàndia, França, Alemanya, Suècia, Espanya i Itàlia. Aquí proposa tecnologies per estalviar partint de canvis en els processos de producció, el reciclat de l'aigua, canvis en les tecnologies de refrigeració o mitjançant els "dispositius clàssics" d'estalvi.
Ja cal que les administracions es posin les piles ben aviat, abans que ens quedem amb la gargamella seca, tot i que no paren de dir barbaritats!
Vet ací les expectatives del consumidor respecta a la llet de vaca. És un resum d'una enquesta telefònica feta per SAPROGAL. S.A. l'Octubre i Novembre del 2001, amb 66.102 trucades de les quals és van aconseguir 8.459 entrevistes. Les condicions més importants pel consumidor son:
1. SEGURETAT DEL PRODUCTE (8,98%) D'entre la seguretat donen molta importància a: la higiene del productor (37,8%), la frescor de la llet (33,4%), la marca (20,9%), el venedor no té importància (4,4%), però si en té les condicions higièniques d'on és ven la llet.
2. VALOR NUTRITIU (8,64%) Pel consumidor el valor nutritiu de la llet és molt important, ja que el considera un aliment bàsic com: el pa, la carn, la verdura i la fruita. En canvi creu que una part molt important del valor nutritiu de la llet li donen els aliments que pren la vaca
3. ALIMENTACIÓ DE LES VAQUES (8,49%) El 41,1% opina que l'alimentació de les vaques determina el valor nutritiu. Però un 33% no sap dir el que ni com influeix en la qualitat.
4. FORMA DE CRIA I BENESTAR ANIMAL (8,17%) La forma de produir-la també els preocupa:
Sabor (66,6%). Li donen importància per: escollir llet sencera, per escollir una o altra marca i per distingir llets de diferent qualitat.
Olor (11%)
Color (6,8%)
Cos (11,9%), textura dins la boca, si deixa ratlla al vas de vidre, etc.
6. ORIGEN DE LA LLET (7,21%) Producció a l'aire lliure (52,3%) Identificació del productor (20,4%) Zona geogràfica de procedència (21,8%). Astúries (34,2%) i Galícia (33,2%) son les dues zones més escollides pels consumidors, segueixen a molta distancia: Cantàbria (3,6%), Andalusia (3,1%), País Basc (1,2%) i Catalunya (0,8%)
7. PREU (6,66%)
8. IMPACTE MEDIAMBIENTAL (6,62%)
Els hàbits de consum estan així: Llet sencera 50.7% Migdescremada 32.9% Descremada 26.8%
Només beu un tipus de llet: 77,7%, dels quals un 44% la beu sencera, un 31,6% migdescremada, descremada un 20,6%, amb Calci un 2,3% i d'altres tipus un 1,4% Més d'un tipus de llet: 19.8% Els que la beuen sencera ho fan:
pel sabor (52,4%),
per l'hàbit (13,9%),
pel seu aport energètic (6,8%)
Els que la beuen migdescremada o descremada ho fan per:
pel sabor (millor sabor, menys pesada, no té nata) (16,5%)
On compren la llet: 1. Autoservei/supermercat 73,7% 2. Hiper o gransuperfícia 14,7% 3. Mercat o botiga tradicional 12% 4. Producció pròpia 1,4% 5. Venda a domicili 1,1% 6. Compra a majorista 0,9% 7. No compra mai 0,7%
Conclusions de l'estudi:
La llet de vaca encara és considera un bon aliment, que contribueix a la salut humana pel seu valor nutritiu i també per l'aport de Calci.
Quasi ningú hi troba elements negatius.
En una de cada cinc families es veu més d'un tipus de llet.
És considera que els nens tenen de beure la sencera per ser la més adequada.
Per sobra l'estètica, la salut és el criteri d'elecció per les descremades i migdescremades.
Cada dia augmenta la noció de seguretat alimentaria.
L'alimentació de les vaques és el factor més citat com a determinant del valor nutritiu de la llet.
Sap, el consumidor, que hi ha llet de diferent qualitat i creu que el sabor li serveix per diferenciar-la i triar la marca.
Pensa que la millor llet es fa a Astúries i Galícia.
La forma de produir-la també els preocupa.
Però creiem que en l’estudi hi manca un factor que sí que determina on i quina llet es compra: la comoditat de la compra i la conservació de llet
Avui en dia la gent compra UN DIA A LA SETMANA, compra en gran majoria en grans superfícies (MÉS DEL 73%) i COMPRA PER LA COMODITAT (un tetrabrick, dura sis mesos i no cal mantenir-lo dins la nevera fins que l’obrim). Per tant no té en compte ni la QUALITAT, ni el SABOR i SI en canvi LI DONA IMPORTÀNCIA AL PREU (sovint per sota el preu de producció COM A PRODUCTE RECLAM, ja que comprarà d’altres productes on el marge comercial ÉS MÉS ELEVAT i pot recuperar els 10 o 12 CÈNTIMS D’EURO)
D'un temps cap ací le llet de cara al productor ha pujat de preu des de 0,30 € fins a 0,45 €, en poc menys de 4 mesos ha incrementat un 50% el preu.
La causa principal es que no hi ha llet en pols.
El preu de la llet a nivell mundial depend sempre del preu de la llet en pols, d'altra banda la llet en pols és necessaria per a quasi tots els productes làctics elaborats: iogurt, formatges frescos, etz.
Causes.-
1.El 50% de la llet en pols la produeix i la ven Oceania: Australia i Nova Zelanda; des de fa un any i mig hi ha sequera a tota la Zona. La producció ha disminuït i com que la producció és de caire extensiu han de sacrificar caps de bestiar per poder sobreviure els restants.
2.La CEE ha estat subvencionant els estocs de llet en pols i mantega fins fa 3 anys, però la Política Àgraria Comunitaria (PAC) era una carga molt gran pels presupostos de la CEE i va deixar de fer-ho, ara no hi ha estocs i per tant no hi possibilitat de regular el preu de la llet en pols, ni de la mantega
3.Quan hi ha abundància de llet els que posen el preu son les centrals de distribució i les grans superfícies(Dia, El Corte Inglès, Eroski, ...). Imposen les marques blanques que son més barates, ja que per fidelitzar clients les posen a preu de cost i fan que les marques de les centrals lleteres siguin més cares, a més a més fan trampes comercials com per exemple posar la seva a l'alçada de la ma i la de la central lletera amagada al prestatge més alt o al de baix de tot per així no poder-lo veure.
4.Quan n'hi ha mancança de llet el preu l'imposa la central lletera (Llet NOSTRA, ATO, Pascual, Puleva, ...). Com que no tenen llet, primer volen vendre la seva marca, no vol fer maquiles (envasar la seva llet amb la marca blanca de la gran superfícia) i per tant les marques blanques son més cares o bé no n'hi ha. Tot i així continuen amagant les de les centrals lleteres.
La creixent manca de recursos hídrics està provocant la presa de consciència sobre el “cost hídric” en la producció de bens, al igual que la crisi energètica de 1973 va introduir la necessitat d’avaluar els costos energètics de la fabricació d’un producte.
L’aigua virtual ("virtual water") es sol definir com el volum d’aigua necessària per elaborar un producte o facilitar-ne un servei. Per exemple: per produir un kilogram de blat son necessaris de l’ordre de 1000 litres d’aigua, mentre que per la producció de carn es necessària una quantitat d’aigua entre 5 i 10 vegades superior.
El consum per càpita d’aigua virtual que conté la nostra alimentació varia d’acord al tipus de dieta:
·1000 litres/dia d’una dieta de supervivència
·2600 litres/dia per una dieta vegetariana i
·5000 litres/dia una dieta basada en carn.
D’aquetes dades se’n deriva clarament que el control de la dieta en països amb recursos hídrics escassos pot augmentar la quantitat d’aigua disponible per d’altres fins.
D’altra part, el comerç mundial de blat o qualsevol altra be de consum implica un flux d’aigua virtual dels països productors i exportadors d’aquests bens als països importadors i consumidors dels mateixos. De fet, el concep-te de "aigua virtual", fou introduït por Allan a principis de los 90, quan estudiava la importació d’aigua com una solució als problemes de la seva manca a l’Orient Mitjà. L’anàlisi de les importacions i exportacions d’aquesta aigua virtual suposa un punt de vista nou per pal·liar les situacions de dèficit hídric, ja que té en compte el consum real d’aigua. D’aquesta forma, els governs compten amb una eina molt millor per planificar la seva economia en relació amb la manca d’aigua, afavorint l’exportació de productes "cars en aigua" (water-expensive products) als països amb excedents importants, i animant a la importació als països que pateixen estrès hídric, com es el cas d’Espanya. Amb això s’aconseguiria un estalvi d’aigua que reduiria la pressió sobre els recursos hídrics existents per que aquests puguin esser utilitzats per d’altres propòsits.
A nivell global, el mercat d’aigua virtual té importants implicacions geopolítiques, doncs indueix importants dependències entre països, les quals poden convertir-se en un estímul per la pau y la cooperació o com una raó de conflicte. Potser en un futur pròxim, el desig de control de los recursos hídrics se sumarà al control dels recursos energètics en las polítiques internacionals de nombrosos governs. La pregunta es: ¿estaríem disposats a canviar la nostra dieta para evitar-ho?
