Catalunya adquireix fora més de la meitat dels aliments que consumeix i perd biodiversitat a passos de gegant
Les multinacionals són les principals proveïdores de les admisnistraciones catalanes, que gasten entre 200 i 300 milions d'euros anuals en compra alimentària
Els experts advoquen per recórrer als agricultors locals i als circuits de proximitat per millorar la qualitat de l'alimentació, evitar el tancament d'explotacions agràries i generar nous llocs de treball.
Les multinacionals són les principals proveïdores de les admisnistraciones catalanes, que gasten entre 200 i 300 milions d'euros anuals en compra alimentària
Els experts advoquen per recórrer als agricultors locals i als circuits de proximitat per millorar la qualitat de l'alimentació, evitar el tancament d'explotacions agràries i generar nous llocs de treball.
Noelia Román
- Barcelona
El anhels independentistes d'alguns catalans
comencen per una cosa tan bàsica com l'alimentació. Avui per avui,
Catalunya és un territori dependent en matèria alimentària: produeix
només el 40 per cent dels productes que consumeix, compra fora més de la
meitat i perd biodiversitat a passos de gegant. Com a mostra, un botó:
fa un segle, l'horta catalana oferia 408 varietats de tomàquets;
actualment, només 70.
L'exemple
il·lustra el perquè VSF Justícia Alimentària Global ha iniciat Curt
circuit, una campanya que pretén concienciar a l'administració dels
beneficis de realitzar la compra pública en el mercat local. Les
administracions mouen a Catalunya entre 200 i 300 milions d'euros anuals
amb les seves compres per al sector educatiu (60 per cent), el sanitari
(30 per cent) i el penitenciari (10 per cent). Però la majoria
d'aquests diners va a parar a les arques de les multinacionals i no a la
butxaca dels petits i mitjans productors catalans, pràcticament
exclosos dels grans circuits de compra.
"El 75 per cent de la compra pública es fa a grans empreses de
càtering", assegura Javier Guzmán, president de VSF Justícia Alimentària
Global. "Un altre model alimentari és possible, viable i necessari",
prossegueix Guzmán, mirant cap a França, un país que presenta una venda
de proximitat del 20 per cent en regions com Rhône Alpes. A Catalunya,
no se supera el tres per cent.
El
nostre model alimentari remet a quilòmetres i quilòmetres de recorregut
abans que els aliments siguin consumits. El peix, el marisc, les fruites
i els llegums, per exemple, no viatgen menys de 5.000 quilòmetres abans
d'arribar a la taula. "Al marge que, entre el 40 i el 50 per cent del
que es produeix en el món no es consumeix, hi ha un gran empobriment de
la qualitat organolèptica dels aliments", denuncia Ramon Sentmartí,
especialista en el circuit curt i en alimentació de proximitat.
L'statu quo actual margina els productors locals, incapaços de competir
amb les grans empreses. I els condemna progressivament a la
desaparició: VSF xifra en unes 200.000 les explotacions agràries que
tanquen, mensualment, a Catalunya.
"En el sistema públic de contractació regna l'anarquia", assegura Ferran
Garcia, membre de VSF i autor de l'estudi 'Compra pública en sistemes
alimentaris locals'. "És necessària una ordenació, però no hi ha
voluntat política real que es tradueixi en accions reals", abunda.
Una altra dada il·lustra el paradigma imperant: dues multinacional, una
francesa (Serunión-Grup Elior) i una altra britànica (Eurest -Grup
Compass) es reparteixen pràcticament el pastís dels menús escolars de
90.000 alumnes catalans. Segons dades de VSF Justícia Alimentària
Global, l'empresa britànica controla, a més a més, el 25 per cent del
mercat que proveeix a les escoles bressol de Barcelona.
"Els consells comarcals contracten les empreses de càtering que volen,
no hi ha control sobre ells", assegura Laura Coll, vicepresidenta de la
Federació d'Associacions de Pares i Mares de Catalunya (FAPAC).
"Nosaltres no volem portar aquests serveis, però si el que els donen als
nostres fills és merda, sí que volem fer-ho perquè parlem de
desnutrició", prossegueix. Segons aquesta federació, són ja 10.000 les
famílies catalanes que no compten amb beques aquest curs i tenen
problemes d'alimentació.
Sentmartí
defineix l'actual model com el de les tres 'des': desconeixement,
desconfiança i descontrol. I advoca per convertir-lo en el de les tres
'ces': conegut, confiança i control, els avantatges de la proximitat.
"L'alimentació hauria de ser l'eix de la propera revolució", assenyala
aquest expert.
Segons estimacions de
VSF Justícia Alimentària Global, aquesta revolució alimentària podria, a
més a més, generar uns 100.000 llocs de treball en el sector agrícola
català, el doble dels actuals.