Les MARQUES BLANQUES

A la ràdio parlaven de LES MARQUES BLANQUES, he quedat esparverat.

Evidentment que les marques blanques son les més barates i econòmiques pel consumidor, si no fos així, no existirien, però aquest bon senyor(director d’una revista de consum) no ha dit per què ho eren i menys si això era una bona cosa pel sector primari del nostre país. 

Si el consumidor només mira el preu, aviat no existiran productes del país.

Des de fa trenta cinc anys estic ficat dintre del sector, crec que coneix-ho una mica tot el que pertany a les vaques, a la llet i els seus derivats.

En primer lloc no vull discutir la qualitat de la llet i els làctics de marca blanca, ja que la llet dels seus envasos prové, es clar, de les mateixes centrals lleteres que els hi envasen(se’n diu fer “maquila”, no he trobat cap paraula adient en català) .

Només fer notar que no es bo intentar fer desaparèixer el sector primari, pensant que els aliments es poden produir en qualsevol lloc del món, transportar-los i elaborar-los (Produir, preparar, transformar, amb el treball, especialment amb successives operacions. Elaborar un producte químic, una substància alimentària. ) ací i llestos.

Catalunya és el país d’Europa que ocupa el primer lloc en industria Agroalimentària en quan al volum de fabricació i vendes.

A “España” produïm uns 5.500.000.000 de litres de llet líquida a l’any . I en consumim uns 7.000.000.000, per tant ens cal importar-ne uns 1.500.000.000 litres, que venen principalment de França i Alemanya, ja que el mercat de distribució -comercialització i venda (grans superfícies)- es troba en mans franceses i alemanyes.

Quan hi ha abundància de llet, els que posen el preu son: les centrals de distribució i les grans superfícies (Dia, El Corte Ingles, Eroski, Orangutan, ...). Ja que a les centrals lleteres els hi sobra llet (molta llet al mercat) les centrals de distribució i grans superfícies  pacten preus a la baixa i per tan més econòmics que els de marca pròpia.

•      Imposen les marques blanques (les seves) que son més barates, ja que per fidelitzar clients les poden deixar a preu de cost  o menys (dumping), doncs recuperaran el dèficit amb productes reclam (sovint innecessaris) i no pas amb productes bàsics i essencials en la dieta alimentaria diària.

•      Obliguen que les marques de les centrals lleteres (Llet NOSTRA, ATO, Pascual, Puleva, Danone, ...) siguin més cares, a més a més de practicar trampes comercials de marketing, com per exemple:

•  posar la seva llet, iogurt, formatge fresc, etc.  a l'alçada de la ma i  de la vista

•  posar la de la central lletera amagada al prestatge més alt o al de baix de tot, per que així el client no la pugui ni abastar ni visualitzar.

•  posar la seva en paquets de sis tetrabricks, més fàcilment transportables que no pas si els traiem del cartró i els posem un a un en la lleixa.

Quan n'hi ha mancança de llet, el preu l'imposa la central lletera.

Com que la producció de  llet va escassejant degut a que:

•        En els països emergents dels Sud-est Asiàtic cada dia augmenten les classes amb possibilitats de menjar proteïnes làcties i càrnies com al països rics.

•       La producció mundial de llet en pols va disminuir dràsticament a causa de la sequera persistent dels països exportadors: Nova Zelanda i Austràlia, ambdós països remenen el 50% de tota la llet en pols del món. I el preu de la llet en pols és el que determina el preu de la llet líquida. (la que produïm nosaltres i no es pot transportar tal qual, ja que conté més del 87,5 % d’aigua, el preu del transport no es assumible i que la llet, per definició, és un aliment que té una durada de pocs dies o sigui amb data de caducitat)

•         La CEE ha estat subvencionant els estocs de llet en pols i mantega fins fa 4 anys, i va deixar de fer-ho, doncs dintre de la Política Agrària Comunitària (PAC) era una carga molt gran dintre dels pressupostos Comunitaris, ara doncs no hi ha estocs (reserves estratègiques, se’n diu d’això) i per tant no hi possibilitat de regular el preu de la llet en pols, ni de la mantega.

Així doncs, primer volen vendre la seva pròpia marca- la central lletera- i no volen envasar la seva  pròpia llet, per tant d’igual qualitat, amb la marca blanca de la gran superfície, cosa que obliga a les marques blanques a igualar el preu de les centrals lleteres  o bé son més cares o bé no n'hi ha.

Tot i així continuen amagant en els LLINEALS (prestatges o lleixes) les de les centrals lleteres.

El fet és que actualment les marques blanques estan escanyant a les centrals lleteres i aquestes s’han vist obligades a crear nous productes per sobreviure: els anomenats ALIMENTS FUNCIONALS (PUR MÀRQUETING per vendre més)

Els metges RECOMANEN (recepten) aliments FUNCIONALS ja que en els seus congressos els hi expliquen les excel·lències dels mateixos:

1.      La llet amb omega-3 i omega-6. (no seria millor beure llet pasteuritzada i menjar un verat o unes sardines)
2. Llet enriquida amb Calç. (la llet sencera en porta 1,2 grams per litre, es que potser la treuen abans i desprès n’hi afegeixen d’altra, que potser no la podrà assimilar el budell prim) 
3.   Llet amb fibra. (tan difícil es menjar coses amb alt contingut en fibra?) 
4. Productes que augmenten les defenses: Actimel. (un percentatge alt de malalties son psicosomàtiques, es curen amb aigua de Lurdes si hom hi creu) 
5. Productes que acceleren el trànsit intestinal: Activia. (menys pastes i pastisseria industrial i més verdura, amanides i fruita sencera) 
6.   Llet vegetal: Natursoy. (de llet només en segreguen les glàndules mamaries dels mamífers, el demés pot ser suc: de xufla, d’ametlles o de soja.)

És evident que l’alimentació humana, en general, ha derivat cap a una alimentació:

1.             dirigida,

2.             envasada en plàstic,

3.             amb una quantitat d’additius industrials (naturals i artificials) desesperant

4.             sanitàriament quasi perfecta,

5.             amb gustos prefabricats, que inciten al consum de la mateixa marca, 

6.             amb traçabilitat perfecta (o quasi )(dioxines?, pollastres?, oli?, etc.)

7.             amb colorants naturals, però afegits

8.             amb dates de caducitat llargues

9.             amb continuïtat durant tot l’any

10.        amb productes de tot el món, sense estacionalitat.

Cada dia veiem als restaurants dos plats (el segon sempre de carn, peix o be ous) i postres.

Hem perdut la famosa dieta mediterrània:

§         esmorzar de rei,

§         dinar de príncep,

§         sopar de pobre.

Tot amb productes nostres i de temporada:

§         cereals(pasta, arròs i pa),

§         molta verdura,

§         moltes amanides,

§         llegums sense carn,

§         poca carn (però diversa: porc, xai, vedella de tant en tant i pollastre de pagès els festius importants),

§         una mica de peix,

§         algun ou a la setmana,

§         una mica de llet cada matí o vespre,

§         o iogurt o formatge fresc o mató

§         i de postres la fruita del temps i la grana.

Desprès hem de córrer al gimnàs o fer dietes d’aprimament i els metges ens tornen a receptar productes funcionals.

VIURE PER VEURE!!!