20/4/09

Aliments FUNCIONALS


Últimament han posat de moda la idea que cal prendre “aliments funcionals”, sovint es tracta d’una tàctica de marketing empresarial, ja que son més cars i el benefici empresarial és superior en tots els casos, ja que el valor afegit dels mateixos es elevat.
Malgrat que el terme "aliment funcional" sembli propi del nou mil·lenni, molts de nosaltres hem provat ja, potser sense saber-ho, aliments funcionals: llets enriquides, pro-biòtics, substàncies antioxidants...
Què són els aliments funcionals?
Són aliments als que s'ha afegit (o dels que s'ha eliminat) un o diversos ingredients, o aliments l'estructura química o biodisponibilitat de nutrients dels quals s'ha modificat, o d'una combinació d'aquests dos factors.
És a dir, són aliments modificats, amb la particularitat que algun dels seus components (sigui o no nutrient) afecta funcions vitals de l'organisme de manera específica i positiva.
Però els components dels aliments enriquits es troben també en els convencionals, per la qual cosa una persona que segueix una dieta equilibrada i manté hàbits de vida saludables no necessita consumir aliments funcionals, ja que ingereix tots els nutrients que necessita el seu organisme.
Seria convenient, això sí, que l'Administració legislés (encara no ho ha fet al nostre país) sobre els requisits exigibles als aliments funcionals, i que controlés el compliment del que prometen al consumidor en la seva publicitat.
Aliments funcionals i les seves repercussions sanitàries
Existeix la creença que els aliments funcionals "curen" malalties. Tanmateix, la propietat funcional està relacionada amb el paper metabòlic estructural o fisiològic sobre el creixement, desenvolupament, manteniment i altres funcions normals de l'organisme i no amb la capacitat de tractar una patologia.
Els aliments funcionals poden prevenir, però no curen.
Llets enriquides.
L'última generació la constitueixen les llets enriquides en calci, vitamines, àcids grassos omega-3, etc., que representen el 5% del consum total, un volum petit, però gens menyspreable si valorem la curta edat del producte.
Probiòtics.
Un probiòtic és un microorganisme viu que en ser ingerit en quantitats suficients exerceix un efecte positiu en la salut més enllà dels efectes nutricionals tradicionals. Sota el qualificatiu probiòtic s'engloben, a més dels microorganismes del iogurt (Lactobacillus acidóphilus bulgaricus), les últimes generacions de llets fermentades amb diversos bacteris (Bifidobacterium i Lactobacillus acidófilus i L. casei inmunitas). Mentre que els ja establerts "Bio" asseguren afavorir la regeneració de la flora intestinal pel seu aportament de bifidobacteris (bacteris que es troben de forma natural a l'intestí humà) i les noves llets fermentades amb lactobacils sostenen la seva capacitat d'estimular les defenses naturals de l'organisme, un bon nombre d'estudis clínics demostren que tots els bacteris làctics esmentats exerceixen accions saludables similars en l'organisme.
Prebiòtics.
Són substàncies que contenen els aliments que resisteixen la digestió a l'intestí prim i són susceptibles de ser fermentades per la flora bacteriana de l'intestí gruixut, amb un efecte favorable sobre aquesta i, indirectament, sobre l'organisme humà.
Entre els prebiòtics es troben diferents tipus de fibra: soluble, lignina i oligosacàrids no digeribles (per exemple, els FOS-fructooligosacàrids), que s'inclouen en productes com la llet, els iogurts, els flams i les margarines, entre d'altres. Aquests compostos són substrat dels bacteris que colonitzen l'intestí gruixut i originen àcid làctic i àcids grassos de cadena curta, metabòlits que estimulen el creixement dels bifidobacteris.
Diversos estudis suggereixen que la ingesta d'oligosacàrids no digeribles augmenta l'absorció de minerals, en particular del calci. Aquest descobriment obre una nova via en la prevenció de l'osteoporosi. Els FOS són presents en nombrosos aliments vegetals (porro, ceba, espàrrec, all, carxofes, tomàquets, llegums), la lignina es troba a la part llenyosa de vegetals (enciam, bleda) i als cereals integrals, i la fibra soluble en fruites, llegums...
Per això, s'ha de tenir en compte una varietat d'aliments com a part d'una dieta equilibrada.
Productes enriquits amb àcids grassos omega-3.
Els omega-3 són àcids grassos poliinsaturats que es troben naturalment en la dieta: àcid eicosapentanoic (EPA) i àcid docosahexanoic (DHA).
Des de fa ja pocs anys, concretament des del març de 1996, es comercialitzen els ous enriquits amb DHA. El DHA és un àcid gras que destaca per diverses propietats: manté l'equilibri dels greixos a la sang, impedeix l'agregació plaquetària, per la qual cosa incideix favorablement en cas de risc cardiovascular i, a més, es tracta d'un lípid fonamental per al desenvolupament i funcionament favorable del sistema nerviós central.
Aquest àcid gras s'ha d'aportar a través del consum de productes rics en aquest tipus de lípids, com el peix blau. Fa uns anys, s'utilitzava oli de peix com a complement del pinso de les gallines, a fi d'enriquir els ous en DHA, però presentava els seus inconvenients.
El producte podia adquirir sabor a peix i, a més, calia una sèrie de processos químics i de refinament que encarien notablement la producció. Tanmateix, una companyia dels Estats Units va ser la que va descobrir el tipus d'alga que té un alt contingut en DHA i, actualment, s'utilitza com a part del pinso de les gallines. Avui, conseqüència dels avenços tecnològics s'afegeixen aquests àcids grassos a galetes, margarines, productes lactis, patés de fetge de porc i salsitxes d'au, a més dels ous.
Però, com passa amb tots els aliments que tenen una quantitat superior de determinats nutrients, l'abús pot resultar perjudicial. De fet, l'excés de DHA en l'organisme pot provocar defectes en la coagulació de la sang.
Productes enriquits en fitosterols.
Els fitosterols són substàncies vegetals similars al colesterol humà. En aportar-los a la dieta, l'absorció de l'anomenat "mal colesterol" (LDL) a l'intestí es bloqueja. En aquestes propietats es basa una margarina, aprovada recentment com aliment funcional per part del Comitè Científic d'Alimentació Humana de la Unió Europea. Aquest aliment actua com un fàrmac hipolipemiant (capaç de reduir el colesterol), amb l'avantatge que la tolerància és bona i no comporta els trastorns d'altres fàrmacs amb un mecanisme d'acció similar, concretament, les resines. Amb el consum d'uns 20 grams diaris d'aquesta margarina, quantitat suficient per a dues llesques de pa, n'hi ha prou per obtenir reduccions de LDL d'entre el 10 i el 14%. Tanmateix, el consum de fitosterols es pot associar a determinats desequilibris, com ara una reducció important dels nivells de betacarotens o provitamina A i l'absorció deficient de les vitamines solubles en greix, A i K.
Una dieta variada compensa les disminucions, per la qual cosa no suposa cap risc. Això no obstant, convé controlar-ne la ingesta en persones amb necessitats nutritives elevades: infants i adolescents en període de creixement, embarassades i mares lactants i persones que pateixen alteracions a l'aparell digestiu (maldigestió i malabsorció), situacions que impedeixen un aprofitament correcte de certs nutrients dels aliments.
Productes enriquits amb substàncies antioxidants.
Existeix evidència científica que la ingesta habitual de substàncies amb activitat antioxidant es relaciona amb la disminució de la incidència de malalties cardiovasculars. Un dels principals mecanismes de producció d'aterosclerosi (estrenyiment del diàmetre de les artèries que dificulta el pas de la sang), origen de la majoria de malalties cardiovasculars, és l'oxidació d'una de les proteïnes que transporten colesterol per la sang (LDL).
Entre les substàncies antioxidants que redueixen aquest procés, hi ha les vitamines E (oli vegetal verge de primera pressió en fred, fruits secs, germen de blat) i C (cítrics, kiwi, pebrot, tomàquet), com també altres carotenoides com el licopè (tomàquet), el betacarotè (pastanaga, carbassa, mànec), el zenc (carns, peixos, ous) i el seleni (carns, peixos, ous, marisc principalment), els polifenols (vegetals en general) i els compostos ensofrats (verdures de la família de la col, cebes, alls...).
Així mateix, el mateix envelliment i processos degeneratius com cataractes o certs tumors es relacionen amb les reaccions d'oxidació en l'organisme, per la qual cosa les substàncies antioxidants tenen un efecte protector. Actualment són nombrosos els productes alimentaris, com sucs de fruita, begudes de llet i suc, entre d'altres, els que inclouen una o diverses substàncies antioxidants entre els seus ingredients a fi de pal·liar els processos orgànics oxidatius.
Això no obstant, s'ha de ser prudent amb les dosis a consumir, ja que existeixen diversos estudis realitzats amb substàncies que se sap que tenen un efecte beneficiós quan s'ingereixen com a part d'un aliment, com el betacarotè, però quan s'han administrat a voluntaris en estat pur, fora dels aliments, i amb altes dosis, deixen de ser antioxidants per ser prooxidants (efecte contrari).
Els fonaments científics per considerar funcionals diversos aliments són consistents, però cal preguntar-se si no és més raonable divulgar les propietats saludables ben demostrades de molts aliments, naturals o transformats, sense necessitat de crear una nova categoria, ambigüitats o al·legacions discutibles de promoció de productes que "s'afegeixin al que és funcional" sense arguments vàlids que ho justifiquin.
Actualment són necessàries més investigacions per a la comprovació científica de les propietats dels aliments funcionals, cal identificar els principis actius i validar la seguretat i, molt important, la dosi que s'ha d'utilitzar, establint-se marcadors analítics, assaigs clínics i demostració d'efectes bioquímics i fisiològics.
La part en cursiva pertany a un article de la revista "consumer d'Eroski
Ja som grandets i cal que decidim nosaltres si cal incloure’ls a la nostra dieta, de ben segur que si mengem una mica de TOT, cobrirem les nostres necessitats, sense carències.
Salut!

4/10/08

Tornem a parlar de l'aigua

Espanya ocupa el primer lloc entre els països europeus pel que es refereix al consum d'aigua en l'àmbit domèstic --llars, petits negocis i edificis públics--, amb una mitjana de 250 litres per persona i dia i, com a país mediterrani.

A més, és un dels països de l'UE que atreu més turistes, qui solen gastar més d'un 100% més d'aigua que els nacionals.

Aquestes dades formen part de l'informe que va difondre la setmana passada la Comissió Europea sobre el potencial d'estalvi d'aigua en diferents àmbits, però que també posa en relleu alguns patrons de consum, ja sigui en el turisme, l'agricultura, l'ús domèstic o la indústria.

En termes generals, situa la majoria d'Espanya en el grup de territoris europeus on es preveu "estrès d'aigua", provocat no per la sola existència de recursos hídrics, sinó per la seva relació amb la gestió dels mateixos que fan organismes públics, indústries, plantes d'energia o l'agricultura.

Així, sols la zona de Galícia tindrà un risc "baix" d'estrès, que serà "mitjà" a l'altiplà nord i "elevat" pràcticament en la resta del país.

Pel que respecta a l'ús domèstic de l'aigua, situa Espanya al capdavant del consum, que es distribueix un 70% a les llars, un 24% en petites empreses i serveis i un 6% en serveis públics.

L'informe assenyala que, en termes generals, aquest sector va ser el responsable en 2000 de la despesa del 24% de l'aigua, corresponent a 73,2 quilòmetres cúbics, el que mostra una "tendència negativa".

En el cas d'Espanya, assenyala que entre 1996 i 1999 les pèrdues d'aigua a la xarxa de distribució van créixer de 20 a 21,4%. 1 de cada 5 litres es perd.

El text proposa una sèrie de mesures amb què es podria estalviar el consum d'entre un 20 i un 50%, per exemple mitjançant canvis en els hàbits de la població, un ús més eficient de tecnologies i dispositius d'estalvi o ús de fonts alternatives d'aigua que incloguessin la seva reutilització quan sigui possible.

La veritat és que en algunes zones la població ha respost adequadament.


TURISME

El risc més gran que altres països que té Espanya a sofrir "estrès" per aigua s'incrementa tenint en compte la major afluència de turistes que, com la resta de països de la Mediterrània, registra.

L'estudi adverteix que els turistes no poden considerar-se com causa, encara que admet que els impactes sobre els recursos hídrics són "significatius" en algunes àrees.


Assenyala que Espanya es va situar el 2004 entre els sis països mediterranis dins de les 25 principals destinacions turístiques.

Adverteix que el consum d'aigua varia considerablement entre les temporades de més afluència, però també perquè la quantia del consum és diferent segons la manera de fer turisme.

En termes generals estima que "els turistes que visiten la Mediterrània consumeixen una mitjana d'entre 300 i 880 litres al dia", el que suposa "més del 100% que els residents locals".

Esmenta com un dels exemples les Illes Balears, on el consum d'aigua el juliol va ser el 1999 igual al 20% del que la població local va utilitzar en tot un any.


L'informe indica també que el consum depèn del tipus d'allotjament, de manera que la mitjana:

  1. en un càmping és de 174 litres per persona i dia;
  2. en un 'bed and breakfast', de 281 litres,
  3. i de 294 litres en un hotel.
En un hotel de més de tres estrelles, el consum als seus bars o cafeteries pot rondar els 35 litres per hoste, mentre que la despesa en locals nocturns o amb piscines pot arribar a 60 litres més per nit si es compara en llocs que no tenen piscina.

CAMPS DE GOLF

Mereixen un comentari especial el consum en els camps de golf, on creix "significativament".

De mitja, un camp d'entre 50 i 150 hectàrees consumeix entre 10. 000 y 15. 000 metres cúbics d'aigua, que correspon a la despesa anual en una ciutat d'uns 12. 000 habitants.

El text torna a citar dades de 2004 d'Espanya, per indicar que la demanda d'aigua en els camps de golf s'eleva a uns 125 milions de metres cúbics a l'any, una xifra que s'espera que creixi al voltant d'un 65% el 2015.(més de 200 milions de m3)


Les recomanacions per reduir el consum al sector turístic coincideixen amb les domèstiques --com a un major control en la despesa en vàters o dutxes-- o en l'agricultura, amb irrigació en jardins i camps de golf.

CAMP i INDÚSTRIA

Pel que respecta a l'agricultura, el consum també varia en funció de la necessitat dels països de regar o no segons el seu clima, per la qual cosa, una vegada més necessitarà més aigua que països del nord d'Europa. "Als països mediterranis el reg de terres suposa una gran part del consum total", diu i assenyala que a Espanya és del 68%.

Afirma que l'estalvi d'aigua en les activitats agrícoles pot esperar-se gràcies a les millores tecnològiques, canvis en les pràctiques agrícoles o ús de cultius més resistents a les sequeres.
Afirma que el reg per degoteig és en general positiu i pot potenciar l'estalvi, encara que assenyala també exemples, com en València, on no van funcionar segons l'esperat(
cosa rara ja que funciona be en climes molt més àrids com a Israel).

Quant a l'ús d'aigua en l'àmbit industrial, el document ressenya que aquest ha disminuït en els últims 30 anys al sector indústria, però ha augmentat en el de l'energia. Els majors consumidors industrials són a Finlàndia, França, Alemanya, Suècia, Espanya i Itàlia.
Aquí proposa tecnologies per estalviar partint de canvis en els processos de producció, el reciclat de l'aigua, canvis en les tecnologies de refrigeració o mitjançant els "dispositius clàssics" d'estalvi.

Ja cal que les administracions es posin les piles ben aviat, abans que ens quedem amb la gargamella seca, tot i que no paren de dir barbaritats!

1/5/08

La llet i els consumidors

Vet ací les expectatives del consumidor respecta a la llet de vaca. És un resum d'una enquesta telefònica feta per SAPROGAL. S.A. l'Octubre i Novembre del 2001, amb 66.102 trucades de les quals és van aconseguir 8.459 entrevistes. Les condicions més importants pel consumidor son:
  • 1. SEGURETAT DEL PRODUCTE (8,98%) D'entre la seguretat donen molta importància a: la higiene del productor (37,8%), la frescor de la llet (33,4%), la marca (20,9%), el venedor no té importància (4,4%), però si en té les condicions higièniques d'on és ven la llet.
  • 2. VALOR NUTRITIU (8,64%) Pel consumidor el valor nutritiu de la llet és molt important, ja que el considera un aliment bàsic com: el pa, la carn, la verdura i la fruita. En canvi creu que una part molt important del valor nutritiu de la llet li donen els aliments que pren la vaca
  • 3. ALIMENTACIÓ DE LES VAQUES (8,49%) El 41,1% opina que l'alimentació de les vaques determina el valor nutritiu. Però un 33% no sap dir el que ni com influeix en la qualitat.
  • 4. FORMA DE CRIA I BENESTAR ANIMAL (8,17%) La forma de produir-la també els preocupa:
        • Control sanitari (48,6%)
        • El que mengen (21,8%)
        • Cria a l'aire lliure (17,8%)
        • Quadra neta (8%)
  • 5. CARACTERÍSTIQUES SENSORIALS: olor, color, sabor...
          • Sabor (66,6%). Li donen importància per: escollir llet sencera, per escollir una o altra marca i per distingir llets de diferent qualitat.
          • Olor (11%)
          • Color (6,8%)
          • Cos (11,9%), textura dins la boca, si deixa ratlla al vas de vidre, etc.
  • 6. ORIGEN DE LA LLET (7,21%) Producció a l'aire lliure (52,3%) Identificació del productor (20,4%) Zona geogràfica de procedència (21,8%). Astúries (34,2%) i Galícia (33,2%) son les dues zones més escollides pels consumidors, segueixen a molta distancia: Cantàbria (3,6%), Andalusia (3,1%), País Basc (1,2%) i Catalunya (0,8%)
  • 7. PREU (6,66%)
  • 8. IMPACTE MEDIAMBIENTAL (6,62%)
Els hàbits de consum estan així:
Llet sencera 50.7%
Migdescremada 32.9%
Descremada 26.8%

Només beu un tipus de llet: 77,7%, dels quals un 44% la beu sencera, un 31,6% migdescremada, descremada un 20,6%, amb Calci un 2,3% i d'altres tipus un 1,4%
Més d'un tipus de llet: 19.8%
Els que la beuen sencera ho fan:
  1. pel sabor (52,4%),
  2. per l'hàbit (13,9%),
  3. pel seu aport energètic (6,8%)
Els que la beuen migdescremada o descremada ho fan per:
  1. salut (60,5%) (colesterol, greix, consell mèdic, problemes cardíacs),
  2. per estètica (no engreixar-se) (17,2%) i
  3. pel sabor (millor sabor, menys pesada, no té nata) (16,5%)
On compren la llet:
1. Autoservei/supermercat 73,7%

2. Hiper o gransuperfícia 14,7%

3. Mercat o botiga tradicional 12%
4. Producció pròpia 1,4%
5. Venda a domicili 1,1%
6.
Compra a majorista 0,9%
7. No compra mai 0,7%


Conclusions de l'estudi:
  • La llet de vaca encara és considera un bon aliment, que contribueix a la salut humana pel seu valor nutritiu i també per l'aport de Calci.
  • Quasi ningú hi troba elements negatius.
  • En una de cada cinc families es veu més d'un tipus de llet.
  • És considera que els nens tenen de beure la sencera per ser la més adequada.
  • Per sobra l'estètica, la salut és el criteri d'elecció per les descremades i migdescremades.
  • Cada dia augmenta la noció de seguretat alimentaria.
  • L'alimentació de les vaques és el factor més citat com a determinant del valor nutritiu de la llet.
  • Sap, el consumidor, que hi ha llet de diferent qualitat i creu que el sabor li serveix per diferenciar-la i triar la marca.
  • Pensa que la millor llet es fa a Astúries i Galícia.
  • La forma de produir-la també els preocupa.
Però creiem que en l’estudi hi manca un factor que sí que determina on i quina llet es compra: la comoditat de la compra i la conservació de llet
Avui en dia la gent compra UN DIA A LA SETMANA, compra en gran majoria en grans superfícies (MÉS DEL 73%) i COMPRA PER LA COMODITAT (un tetrabrick, dura sis mesos i no cal mantenir-lo dins la nevera fins que l’obrim). Per tant no té en compte ni la QUALITAT, ni el SABOR i SI en canvi LI DONA IMPORTÀNCIA AL PREU (sovint per sota el preu de producció COM A PRODUCTE RECLAM, ja que comprarà d’altres productes on el marge comercial ÉS MÉS ELEVAT i pot recuperar els 10 o 12 CÈNTIMS D’EURO)

22/3/08

PER QUÉ LA LLET HA PUJAT DE PREU?

D'un temps cap ací le llet de cara al productor ha pujat de preu des de 0,30 € fins a 0,45 €, en poc menys de 4 mesos ha incrementat un 50% el preu.
La causa principal es que no hi ha llet en pols.
El preu de la llet a nivell mundial depend sempre del preu de la llet en pols, d'altra banda la llet en pols és necessaria per a quasi tots els productes làctics elaborats: iogurt, formatges frescos, etz.
Causes.-
1. El 50% de la llet en pols la produeix i la ven Oceania: Australia i Nova Zelanda; des de fa un any i mig hi ha sequera a tota la Zona. La producció ha disminuït i com que la producció és de caire extensiu han de sacrificar caps de bestiar per poder sobreviure els restants.
2. La CEE ha estat subvencionant els estocs de llet en pols i mantega fins fa 3 anys, però la Política Àgraria Comunitaria (PAC) era una carga molt gran pels presupostos de la CEE i va deixar de fer-ho, ara no hi ha estocs i per tant no hi possibilitat de regular el preu de la llet en pols, ni de la mantega
3. Quan hi ha abundància de llet els que posen el preu son les centrals de distribució i les grans superfícies(Dia, El Corte Inglès, Eroski, ...). Imposen les marques blanques que son més barates, ja que per fidelitzar clients les posen a preu de cost i fan que les marques de les centrals lleteres siguin més cares, a més a més fan trampes comercials com per exemple posar la seva a l'alçada de la ma i la de la central lletera amagada al prestatge més alt o al de baix de tot per així no poder-lo veure.
4. Quan n'hi ha mancança de llet el preu l'imposa la central lletera (Llet NOSTRA, ATO, Pascual, Puleva, ...). Com que no tenen llet, primer volen vendre la seva marca, no vol fer maquiles (envasar la seva llet amb la marca blanca de la gran superfícia) i per tant les marques blanques son més cares o bé no n'hi ha. Tot i així continuen amagant les de les centrals lleteres.

1/3/08

L'AIGUA VIRTUAL


La creixent manca de recursos hídrics està provocant la presa de consciència sobre el “cost hídric” en la producció de bens, al igual que la crisi energètica de 1973 va introduir la necessitat d’avaluar els costos energètics de la fabricació d’un producte.
L’aigua virtual ("virtual water") es sol definir com el volum d’aigua necessària per elaborar un producte o facilitar-ne un servei. Per exemple: per produir un kilogram de blat son necessaris de l’ordre de 1000 litres d’aigua, mentre que per la producció de carn es necessària una quantitat d’aigua entre 5 i 10 vegades superior.
El consum per càpita d’aigua virtual que conté la nostra alimentació varia d’acord al tipus de dieta:
· 1000 litres/dia d’una dieta de supervivència
· 2600 litres/dia per una dieta vegetariana i
· 5000 litres/dia una dieta basada en carn.
D’aquetes dades se’n deriva clarament que el control de la dieta en països amb recursos hídrics escassos pot augmentar la quantitat d’aigua disponible per d’altres fins.
D’altra part, el comerç mundial de blat o qualsevol altra be de consum implica un flux d’aigua virtual dels països productors i exportadors d’aquests bens als països importadors i consumidors dels mateixos. De fet, el concep-te de "aigua virtual", fou introduït por Allan a principis de los 90, quan estudiava la importació d’aigua com una solució als problemes de la seva manca a l’Orient Mitjà. L’anàlisi de les importacions i exportacions d’aquesta aigua virtual suposa un punt de vista nou per pal·liar les situacions de dèficit hídric, ja que té en compte el consum real d’aigua. D’aquesta forma, els governs compten amb una eina molt millor per planificar la seva economia en relació amb la manca d’aigua, afavorint l’exportació de productes "cars en aigua" (water-expensive products) als països amb excedents importants, i animant a la importació als països que pateixen estrès hídric, com es el cas d’Espanya. Amb això s’aconseguiria un estalvi d’aigua que reduiria la pressió sobre els recursos hídrics existents per que aquests puguin esser utilitzats per d’altres propòsits.
A nivell global, el mercat d’aigua virtual té importants implicacions geopolítiques, doncs indueix importants dependències entre països, les quals poden convertir-se en un estímul per la pau y la cooperació o com una raó de conflicte. Potser en un futur pròxim, el desig de control de los recursos hídrics se sumarà al control dels recursos energètics en las polítiques internacionals de nombrosos governs. La pregunta es: ¿estaríem disposats a canviar la nostra dieta para evitar-ho?
A mi particularment hem costaria MOLT.

30/1/08

ÉS BARATA L'AIGUA ?


El incremento que sufrirá el agua en un plazo máximo de tres años será del 94%. Los consumidores están pagando una media de 0,67 céntimos/m3 y se subiría hasta 1,3/m3 lo que supone el porcentaje previsto. Ahora mismo es la Administración Central la que paga la diferencia entre el coste real y lo que desembolsa el usuario, por lo que se pretende penalizar el consumo a partir de 60 litros por persona y día.
Como ya se conocía anteriormente, una directiva europea obligará a equiparar el coste real del agua con el que actualmente pagan los consumidores. Este tema puesto de manifiesto el año pasado surge de nuevo a debate. El incremento que sufrirá el agua en un plazo máximo de tres años será del 94%. En concreto, el precio por metro cúbico quedará en 1,3 €, como recoge la Estrategia España de Desarrollo Sostenible.
Los consumidores están pagando una media de 0,67 céntimos, lo que se conoce como "valor unitario de abastecimiento de agua", según el Instituto Nacional de Estadística. http://www.ine.es/.
La diferencia hasta 1,3 euros (0,63 € de diferencia por metro cúbico) es lo que se traduce en el aumento del 94%.
Se dispone de 3 años para cumplir con el mandato europeo, pues la Directiva marco comunitaria sobre el agua obliga a que las tarifas domésticas se adecuen al valor real del bien, "a más tardar", en 2010. No obstante, no se descarta que la subida sea mucho más inmediata, pues desde el Ministerio de Medio Ambiente, se ha pedido adelantar el aumento de la factura antes de que se acabe el plazo obligatorio de la legislación europea con el fin de incentivar un comportamiento más responsable de todos los ciudadanos en relación con el uso del agua, ya que los actuales tramos de precios en función del consumo no están fomentando el uso eficiente que exige la OCDE. http://www.oecd.org/
El coste que actualmente se paga por este recurso no se corresponde con la situación de escasez hídrica y no favorece el uso sostenible del mismo, tal y como requiere la Directiva Marco Europea del agua (DMA). Asimismo, la DMA señala que los Estados miembros deberán garantizar para el año 2010 una política de precios del agua que proporcione incentivos adecuados para que el uso de los recursos hídricos sea lo más eficiente posible.
Pero no todo es imposición europea, ya que ahora mismo es la Administración Central la que paga la diferencia entre el coste real y lo que desembolsa el usuario, lo que se traduce en una importante pérdida de ingresos. Las subidas del precio del agua no quedarán solamente en el ámbito de los precios por mandato europeo ya que habrá que sumar las subidas anuales de las tasas que realizan los ayuntamientos que, con carácter general, se han incrementado en 2007 por encima de la inflación -que cerró el año pasado en el 3,9. Además, se pretende que la Ley de Aguas estatal penalice el consumo a partir de 60 litros por persona y día, cantidad que supone un tercio del gasto por habitante.
Los agricultores -que consumen aproximadamente el 70% del agua en España-, se llevarán la peor parte. El anuncio de que el coste de las obras hidráulicas futuras se cargará en las tarifas del agua que pagan los usuarios, tanto para consumo como para regadíos, ha provocado malestar entre el colectivo de regantes.
El informe “El uso del agua en la Economía Española. Situación y perspectivas”, pretende sentar las bases de un turismo sostenible y para ello apuesta por aplicar una "tarifa turística" al agua que implica el aumento del coste para los hoteles, apartamentos turísticos y viviendas de segunda residencia y así hacer del turismo una actividad respetuosa con el medio.
El consumo del agua en los hoteles "es tres veces más alto que en una residencia habitual". Pernoctar fuera de casa, según el informe, supone gastar 500 litros por habitante, frente a los 180 habituales.
En relación a los hoteles, Medio Ambiente cifra el gasto hídrico en 394 litros diarios, que en el caso de los establecimientos de cinco estrellas se eleva a 594. Con todo, el Ministerio está por la labor de que se extienda el empleo de las tarifas diferenciadas del agua, que en España únicamente se aplican en la localidad andaluza de El Ejido y en Palma de Mallorca.
El Ministerio hace también especial hincapié en el papel de las segundas residencias, cuya construcción se ha cuadriplicado en los últimos cinco años respecto a la demanda real. Estas viviendas, desequilibran el consumo de agua al aumentar la estacionalidad. Considera que esta característica dificulta la gestión de los recursos hídricos, disminuye la productividad y la calidad de la oferta.
El documento concluye que si no se aplica dicho recargo, el aumento del turismo y la estacionalidad provocará un incremento del precio que «tendrá que aguantar la población residente».
Sin embargo, el consumo turístico apenas representa el 23% del total del gasto de agua en la etapa estival de máxima afluencia de visitantes. Este porcentaje se reduce hasta el 6% en la temporada baja. De esta forma, el agua destinada a cubrir las necesidades del turismo fue de 372 hectómetros en 2006, que equivale al 11,8 por ciento del total.
Las previsiones del Ministerio apuntan a que el consumo de agua se incrementará entre 73 y 90 hectómetros cúbicos anuales hasta 2015. Este aumento no supera el 5 por ciento, por lo que puede ser asumido por el sector sin presiones.
El Ministerio ya ha anunciado en varias ocasiones su intención de aumentar el precio del agua, una propuesta que no ha concretado por su impopularidad.

28/12/07

L'AIGUA UN BÉ COMÚ ?




L'aigua és un element essencial per a la vida i, en el nostre entorn, és un recurs limitat que no es pot malbaratar.
CARTA EUROPEA DE L’AIGUA
1. No hi ha vida sense aigua. L’aigua és un bé preciós, indispensable en totes les activitats humanes.
2. Els recursos d’aigua dolça no són inesgotables. És indispensable de preservar-los, controlar-los i, si és possible, incrementar-los.
3. Alterar la qualitat de l’aigua és perjudicar la vida de les persones i la dels altres éssers vivents que en depenen.
4. La qualitat de l’aigua ha de ser preservada a nivells adaptats a la utilització per a la qual està prevista i ha de satisfer especialment les exigències de la salut pública.
5. Quan l’aigua, després de l’ús, es retornada al medi natural, no ha de comprometre els usos posteriors que se’n faran, ja siguin públics o privats.
6. Per a la conservació dels recursos de l’aigua, és essencial el manteniment d’una protecció vegetal adequada –de preferència forestal– sobre els continents.
7. Els recursos de l’aigua han de ser objecte d’un inventari.
8. La bona gestió de l’aigua ha de ser l’objecte d’una planificació decidida per les autoritats responsables i competents.
9. La salvaguarda de l’aigua implica un esforç important de recerques científiques, d’informació d’especialistes i d’informació pública.
10. L’aigua és un patrimoni comú, el valor del qual ha de ser reconegut per tothom. Tots tenim el deure d’economitzar-la i d’usar-la amb compte.
11. La gestió de les existències de l’aigua hauria d’inscriure’s en el marc d’una conca natural hidrogràfica abans que en el de les fronteres administratives i polítiques.
12. L’aigua no té fronteres. És un recurs comú que necessita una cooperació internacional.
Estrasburg, 6 de maig de 1968.
Litres d'aigua malversats per una aixeta mal tancada!
Una aixeta gotejant perd 1000 l/mes
Una aixeta amb una raig d’1 mm perd 6.000 l /mes
Una aixeta amb un raig de 3 mm perd 50.000 l/mes
Una aixeta amb un raig de 9 mm perd 150.000 l/mes
Una aixeta amb un raig de 12 mm perd 850.000 l/mes

El consum de l'aigua a les cases és una informació que desconeixem.
En la següent taula teniu valors aproximats del consum d'aigua domèstica.
RENTADORA
220 a 250 litres
RENTAPLATS
250 litres
CUINAR I BEURE (per persona)
2 a 4 litres
DUTXAR-SE
70 litres (5 min)
PRENDRE UN BANY
200 litres
RENTAR-SE LES DENTS (aixeta oberta)
30 litres
RENTAR-SE LES MANS
1,5 litres
AFAITAR-SE (aixeta oberta)
de 40 a 75 litres
RENTAR EL COTXE (mànega)
500 litres
DIPÒSIT WC
de 10 a 15 litres
RENTAR PLATS A MÀ
100 litres


Comprova amb la següent taula el consum domèstic a casa teva d’un cap de setmana.
Activitat o Aparell
Capacitat o Consum
Vegades usat/dia 1
Vegades usat dia 2
N. persones família
Consum familiar
Dutxa (4 MINUTS)
70




Banyera
200-300




Rentar mans
1.5




Dipòsit wc
12




Rentadora
235




Rentar plats a mà
100




Rentaplats
250




Cuina i beguda per persona
4




Netejar cotxe
500




Afaitar-se
55




Rentar dents
30




a. Quina és l'activitat o aparell que puja més el consum de l'aigua?
b. Quina activitat o aparell és prescindible i quina no?
c. Què creieu que USEM o ABUSEM de l'aigua?
Eco-consells per a una bona utilització de l’aigua
El primer pas per garantir l'abastament d'aigua en el futur és reduir el seu consum , amb mesures d'estalvi que es poden aplicar tant a casa com als llocs de treball o estudi.
  • És convenient tancar l'aixeta quan no necessitem l'aigua, com per exemple mentre ens ensabonem a la dutxa o quan ens rentem les dents.
  • Les fuites incrementen el consum d'aigua en milers de litres. Quan detecteu una pèrdua d'aigua a les aixetes, a les cisternes o a les conduccions d'aigua, comuniqueu-ho immediatament a consergeria o al servei de manteniment. Si us succeeix a casa, aviseu ràpidament al vostre lampista habitual.
  • El wàter no s'ha de fer servir com a paperera, ja que a més d'abocar-hi substàncies contaminants malgastarem aigua inútilment.
  • Instal·leu sistemes d'estalvi d'aigua a les aixetes, com airejadors o limitadors de cabal. Permeten reduir el consum a la meitat.
  • Els nous models de wàter disposen de cisternes de menor capacitat (6 litres en comptes de 10), sistemes d'interrupció que permeten tallar la sortida l'aigua, i sistemes de doble descàrrega per escollir el cabal d'aigua que volem
  • En qualsevol aixeta, els sistemes monocomandament permeten estalviar aigua en reduir el temps per trobar la temperatura ideal. A la dutxa, els sistemes termostàtics milloren encara més aquesta funció, ja que l'aixeta regula la barreja d'aigua en funció de la temperatura que fixa l'usuari.
  • En comprar una rentadora o un rentavaixelles, comproveu que tinguin un baix consum d'aigua i d'energia. Hi ha models que disposen de certificats ecològics que regulen el consum en funció de la càrrega, o que tenen una opció d'estalvi d'aigua. Quan els feu servir, ompliu-los bé i estalviareu prop d'un 25% d'aigua.
  • No és convenient rentar amb mànega, ja que el consum d'aigua és molt elevat. Els patis i terrasses es poden rentar amb escombra, i els cotxes amb esponja i galleda, o al túnel de rentat.
  • Abocar residus i productes de neteja a l'inodor incrementa innecessàriament la contaminació de les aigües residuals, i en dificulta sobretot la depuració.
  • Utilitzeu només productes de neteja biodegradables, i feu servir la quantitat de sabó i detergent estrictament necessària.
  • Les puntes de cigarreta no es poden llençar a l'inodor, ja que contenen nicotina, quitrà i altres productes contaminants que s'incorporen al cicle de l'aigua.
  • No aboqueu l'oli de cuina per la pica, porteu-lo a una deixalleria. Pot contaminar l'aigua, afavoreix la formació d'escuma, i potencia la proliferació d'organismes que dificulten la depuració. (1 litre d’oli contamina més de 11.000 litres d’aigua)
  • Els residus sòlids higiènics, com compreses, gases i cotó, obstrueixen les plantes de tractament d'aigües residuals i no s'han de llençar per l'inodor.
  • Utilitzeu amb moderació els productes anticalcaris, ja que incrementen la corrosivitat de l'aigua i afecten negativament als microorganismes encarregats de la depuració de les aigües residuals.
  • No aboqueu pintures i dissolvents per la pica, ja que alguns d'aquests productes contenen materials altament contaminants, com metalls pesants. És millor guardar la pintura sobrant per a un proper ús i, si l'hem de llençar, portar-la a la deixalleria.
  • Abans de desembussar les canonades del wàter o de l'aigüera amb productes químics, que contenen sosa càustica, àcids i altres productes tòxics, proveu d’utilitzar el desembussador manual.
  • Tant als jardins com a l'interior dels edificis, les plantes i els arbustos adaptats al clima mediterrani tenen una menor necessitat d'aigua. Hi ha moltes espècies decoratives autòctones igual de boniques que les foranies, i suporten molt millor la sequedat.
  • Eviteu regar durant les hores de més calor, ja que augmenta l'evaporació i es perd una part important de l'aigua.
  • Canviem els nostre jardins verds de gespa per d’altres més adients al nostre clima mediterrani: malbaratem l’aigua i contaminem l’aquïfer amb els nitrats que necessita la gespa per mantenir-la verda.
  • A les zones de gespa, i especialment durant l'estiu, convé mantenir una mida més alta per conservar la humitat del sòl. Això redueix la necessitat de reg i permet estalviar aigua.
  • Inclús adoptant totes aquestes mesures ben segur que caldrà mantenir un preu raonable per el consum D’AIGUA VITAL, PERÒ CALDRÀ AUGMENTAR CONSIDERABLEMENT EL PREU DE L’AIGUA PER LES PISCINES I SOBRETOT PER LA GESPES, JA QUE NO PODEM MANTENIR, DE CAP MANERA, UNES ESPÈCIES FORANES (RAIGRÀS, FLEO, O FESTUQUES) PER TENIR UN PAISATGE DE TIPUS NÒRDIC AMB UN CLIMA MEDITERRANI COM EL NOSTRE.
  • El problema de l'aigua a Espanya i a Catalunya és de mala gestió. Sembla evident que més efectiu que establir quotes de racionament seria fomentar-ne l'ús responsable. Però veig difícil que arrelin les mesures d'estalvi que es recomanin si no s'augmenta el preu d'aquesta.
  • Veig més adequat que es gravi el consum sumptuari (piscines i gespes) i el contaminant.
  • Amb el que no estic d'acord és amb el fet que s'augmenti el preu de l'aigua per a usos agrícoles, o que se'n restringeixi la disponibilitat per a l'agricultura, malgrat que consumeix prop del 80 % de les aigües disponibles. I no tant per no agreujar la precària situació del sector, sinó perquè els cultius agrícoles, a través de la transpiració de les fulles, fan de gran depuradora de les aigües superficials; i amb la fotosíntesi restableixen els nivells d'oxigen a l'atmosfera, de manera que contraresten l'efecte hivernacle, absorbint CO2.
  • El que s'hauria de fer és millorar: els canals i les conduccions per evitar pèrdues, així com substituir el reg per inundació per sistemes com el degoteig o la micro-aspersió, per tal de millorar-ne l’eficiència i per tant el consum.
TOTS HEM DE TIRAR DEL CARRO PER EVITAR QUE ENS QUEDI TRABAT DINTRE DEL PEDREGAR.